Informació tècnica

Nom: Drac de La Ràpita, “el Sanabrot”

Mides: Llargada: 2,80 mts

Alçada: 2 mts Amplada: 1,90 mts

Pes: 85 kg.

Color: diferents tons de verd

Materials de la figura final: fibra de vidre, fusta de balsa, barnilla de ferro, resina, plàstic, pintura

Punts de foc: 6 punts fixes que es poden desdoblar

Materials emprats per la construcció:

Resina i fibra de vidre: 60 kg

Fang per modelatge: 500 kg

Escuma de poliuretà

Guix i estopa

Fusta de balsa

Barnilles de ferro

Plàstic

Pintura

Tipus de coets:

Carretilles

Francesos

Portuguesos

Músics:

4 timbalers

2 grallers

Vestit:

Barret patumaire vermell

Camisa i pantalon negres de cotó

Faixa vermella

Espardenyes

Colla:

President: Sergi Gonzàlvez

Vicepresident: Joan Fusté

Secretari: Jordi Farré

Tresorer: Josep Lluis Soriano

Vocals: Pau Santó, Josep Feced, Joan Coral, Ramon Gil, Elias Morales, Josep Mª Fontanals, Joan Guxens, Jordi Rius, Josep Mª Mateu, Narcís Cabré

Musics: Gerard Gonzálvez, Maria Feced , Olga Raventós, Raquel Clivillé , Irene Coral, Oriol Rius, Anna Feced

Esborrany / Dibuix original: Narcís Cabré

Logotip: Narcís Cabré

Vestuari: La colla

Carretó de coets: Marc Martí i Josep Mª Fontanals

Enganxines: Giralt

Partitura tema del Drac: Dani Margalef

Llegenda del Drac: Lluís Martí, Joan Torrents i Santi Casañas

Plana Web: Joan Fusté

CREACIÓ DEL DRAC

¿Per què es fa un Drac?

Per cobrir una mancança del Bestiari Català. A La Ràpita no hi ha cap bèstia.

¿Per què un Drac?

Perquè és la peça més representativa del Bestiari, com a distintiu d’un poble.

¿D’on surt la idea?

D’alguns membres de la colla de Carnaval arran de la seva experiència treballant la fibra de vidre en diferents carrosses i les seves figures.

¿Quin suport rep el projecte?

L’institucional per part de l’Ajuntament de SMM i del CCRR amb el seu president al capdavant, Josep Arnabat.

¿Qui el fa i on?

A casa d’en Pau Santó es comença a plantejar un Drac a partir del dibuix fet per Narcís Cabré. El Drac es divideix en dues tasques principals: el cos i el cap. Mes tard aquestes dues parts s’ajuntaran per conformar un sol cos.   20/09/2004, es comença el Drac.

El Cos: Les primeres quatre fustes i armadura amb barnilla de ferro són obra d’en Pau Santó i Jordi Farré. Aquesta estructura es recobreix de malla metàl·lica, plàstic (per que no es rovelli) i teixit de bardissa (per que el material següent no rellisqui). Seguidament s’afegeixen a la construcció en Jordi Rius, Elias Morales i Ramón Gil. Joan Fusté s’encarrega de fotografiar cada pas des del primer dia. Un parell de setmanes més tard, s’afegeix a les diferents tasques que cal dur a terme.

El Cap: En Sergi Gonzálvez s’encarrega de construir el cap a partir d’un bloc d’escuma de poliuretà que va modelant a base de tall i rebaix, fins que en un moment donat mig cap es retira i comença el veritable modelatge amb fang.

El procés següent passa per una successió de feines com fer un primer cos de guix i estopa en bast per poder fer-hi una segona capa de fang, més treballat. El cos ha de tenir un coll i una cua, així com quatre potes. Serà un Drac complert per sí mateix.

El fang es demostra com un bon material per definir formes, amb l’inconvenient que al assecar-se, sobretot al cos, es quarteja i cau, literalment, la qual cosa demana que es treballi constantment amb ell i es mantingui humit. El cap té el mateix problema, però s’hi treballa pràcticament sempre, cada dia. Per tal de no tenir que repetir la mateixa feina un cop i un altre es manté el fang humit sempre que es pot. El cos pren forma amb un coll preparat per acomodar-hi el cap i un projecte de cua, feta amb tub de calefacció, guix, etc. En aquest moment som força gent treballant fent una mica de tot, i potser no es prenen les mides seguint el planell que hem quadriculat a partir del dibuix d’en Narcís. Sigui com sigui, no serà el primer cop que tallem una part i la tornem a fer.

La cua surt realment desproporcionada. Però això no ho tindrem en compte fins que deixem un altre projecte enllestit: la carrossa de Carnaval anomenada “Carnaval de colors”. Durant la seva construcció el cos queda reservat i només es treballa amb el cap.  Quan es torna a treballar amb el cos s’elimina la cua i en Pau i en Jordi F. en fan una de nova amb barnilla de ferro, molt més acurada i lleugera. En Pau i en Joan F. la recobreixen de cinta de pintor (de paper) per fer-hi el volum el més lleuger possible i al damunt s’hi fa una primera capa de fibra de vidre.

El cos comença a definir-se.  El cap ja té una forma força treballada i es comença a posar fibra per tal d’evitar la deshidratació constant del Drac. Cada cop fa més calor i costa més mantenir-lo humit. Un cop fibrat, la figura es conservarà sense problema. El cap té un pes considerable, potser 50 kg. En Pau hi fa un suport de ferro per poder col·locar-lo dret i seguir modelant-lo. En Sergi revisa i repassa tota la figura i detalls al màxim, afegint-hi fang i tornant a posar-hi fibra aquí i allà. Això després ens passarà factura al moment de buidar-lo… però és pràctica constant en tot el Drac, no només en el cap.

Es fa la dentadura i les banyes del cap. Tot amb fusta de balsa modelada amb cúters i paper de vidre. Aquesta fusta és molt lleugera i fàcil de treballar. Ens permet fer-hi les formes molt acurades i no patir per haver de buidar res més tard.  El cap pren identitat de bèstia quan hi col·loquem totes les dents i banyes. Ara fa por!  Per altre banda el cos està més avançat. Després de retalls i revisions, té les proporcions ajustades al cap.

En Pau pren la iniciativa i amb uns retalls de plàstic, potser d’una mampara de bany, qui sap, i unes barnilles de ferro, doblega, solda, talla i conforma les ales de la bèstia. Cal fer-hi nervis i detalls, així que amb fang i fibra, buidant i refent, les ales prenen forma i estan llestes per ser col·locades. Cal dir que primer es van col·locar tancades cap el centre del cos, i després, rumiant rumiant… van ser tallades i recol·locades obertes cap en fora.

La llengua fou obra d’en Jordi Farré. Amb barnilla i planxa d’acer, fang i fibra i paciència es va assolir la tasca de tenir una llengua desmuntable. Dins del cap ja s’havia fet un suport de ferro per encabir-hi la llengua quan fos necessari.  Les potes van ser també una odissea. La forma, la posició, la mida, el nombre de dits, que si fem mans, que si fem garres, que si les del darrere són molt petites… A partir d’uns esborranys fets pel Narcís damunt la fibra de poliuretà, la colla en pes es posa a treballar-les i fer-ne quatre “propostes” de pota que més tard haurien d’anar recobertes de fang i fibra. Les mans també van tenir un parell de models, fets a partir d’unes mans de goma de carnaval. Però finalment, ni les potes ni les mans van ser utilitzades. En Sergi a partir d’uns blocs de escuma i unes barnilles fetes i col·locades pels mestres soldadors…. (en Jordi F. i en Pau), fa un primer model per situar-ne la forma i mesures de les potes davanteres. Sembla que així anirem bé. Lligant el cap, ja col·locat al capdamunt del coll, fent-ne el coll amb tots els detalls i músculs, el pit amb les seves grans escates, per arribar a les potes i donant entitat al conjunt. Mentrestant, la resta del cos pateix diferents rebaixos de materials primers, retallat pel damunt per poder treballar-hi a dins, i per baix per adequar-lo a les mides. Entre el cap i la cua ja tenim una idea aproximada de l’aspecte final en quan a mides.

El pit i les potes davanteres van creixen de la mà d’en Sergi. En Ramon es dedica a fer totes les punxes que aniran al cap, coll, esquena i cua. Les ales ja clavades a lloc es van remodelant per part d’en Pau i l’ajut d’en Jordi F. En Joan F. fotografia tot el que pot i entre foto i foto llima aquí, retalla allà i posa fibra on cal. Entre pols i vapors anem contents cada dia a dormir!  Torna el Carnaval… i aquest any la fem grossa. Una carrossa de “cavallitus”! Hem de deixar el Drac ben parat durant força temps. Ara el cap ja no demana pa (ni humitat) tot i que volem tenir-lo llest per la Festa Major. Pel Centenari no va poder ser. Així doncs, ens afanyem amb els “cavallitus” per enllestir-los el més aviat possible, sortir, guanyar uns quants premis i tornar a la feina. No ens queda molt de temps… i cal reservar 15 dies per la pintura i els detalls finals.

Un cop es comença a tapar l’esquena del Drac ja veiem la llum. Els dits de les potes ens han donat moltíssima feina. Cada ungla està feta a partir d’un motlle fet a partir d’una ungla modelada amb fusta de balsa. Així aconseguim unificar-les per grups de dits. Tots els polzes son iguals, etc. Fer que els dits no caiguin és una tasca feixuga. El fang no és el millor material per fer formes penjades. Sigui com sigui, finalment els dits i les seves ungles s’enfibren i anem per altres detalls. Cal rematar les ales, tot el llom i les seves punxes, revisar les banyes i les dents (alguna ha patit un accident…), reforçar-ho tot i pensar en com fer un suport per portar el Drac a l’esquena. D’això s’encarrega en Josep Feced. Amb unes barres i uns tirants fa un primer suport que és amb el que el Drac surt per primer cop a la presentació del mateix, al Castell de Penyafort. Més tard farem retocs i potser fins i tot un canvi total al sistema. Per ara corretges i endavant.

Arriba el dia que hem de dir prou. En Josep M i en Ramon Cabré apareixen amb els seus pots de pintura verda. Junt amb en Pau i en Sergi, empastifen la bèstia amb pintura i comencem a veure un altre cosa. Perdem de vista aquella figura feta de fibra de vidre i amb color de fang, tant familiar per tots nosaltres. El Drac pren la seva identitat final. A punt per ser presentat en societat!

Tot un equip de gent, integrat per Sergi Gonzálvez, Pau Santó, Jordi Farré, Joan Fusté, Josep Lluís Soriano, Josep Feced, Joan Coral, Ramon Gil, elias Morales, Josep Mª Fontanals, Joan Guxens, Jordi Rius, Josep Mª Mateu i Narcís Cabré, veien com el treball havia pres forma.

30/07/2006: el Drac ja s’ha acabat!

Tot i fent-ne un repàs a tota la feina feta, fer un Drac és, entre d’altres coses, una feina en equip i també un exercici de tot tipus de tasques i utilització de materials i tècniques, dignes de qualsevol taller de Tecnologia d’institut!